honor
1 1 m. o f. [LC] Qualitat moral que porta a algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres i en la pròpia. És un home d'honor. Ho jurà pel seu honor. Mancar a l'honor. Fer el que l'honor exigeix, demana. Un home gelós del seu honor. Us dono la meva paraula d'honor. Punt d'honor.
1 2 m. o f. [LC] per ext. L'honor de l'exèrcit. El camp de l'honor, de batalla.
1 3 m. o f. [LC] Honra 1 2 .
2 1 m. o f. [LC] Estima pagada al mèrit. L'honor de la victòria sigui tot per a ell.
2 2 m. o f. [LC] Prova d'aquesta estima. Retre honor a algú. Retre honor al mèrit, al talent, d'algú. Donar una festa en honor del vencedor.
2 3 m. o f. [LC] Distinció amb què es tracta algú. El duc els feu l'honor de rebre'ls. No mereixem l'honor que ens feu.
2 4 [LC] fer honor a alguna cosa Donar prova, amb els actes, el capteniment, etc., de l'estima en què es té alguna cosa. Han fet honor a la bandera. Fer honor al seu nom.
2 5 [LC] fer algú honor a la seva paraula Complir allò a què s'ha compromès de paraula.
2 6 [LC] fer algú honor a la seva signatura Complir allò a què s'ha compromès per escrit.
2 7 [LC] fer honor al seu país (o a la seva família, etc.) Ésser l'orgull del seu país, de la seva família, etc.
2 8 [LC] fer honor a un dinar Menjar-ne en abundància.
2 9 [LC] tinc l'honor [o és per a mi un honor] de fer tal o tal cosa Fórmules corteses de dir faig tal o tal cosa .
3 1 m. pl. o f. pl. [LC] [DE] Cerimònia en senyal de consideració, de respecte. Retre a algú honors militars.
3 2 [LC] honors fúnebres Ofici solemne que es fa per un difunt alguns dies després de l'enterrament o en l'aniversari de la seva mort.
3 3 [LC] fer els honors d'una casa Fer-ne agradable l'estada als invitats.
4 1 f. [HIH] ant. Baronia 2 .
4 2 f. [HIH] ant. Immoble o finca.
